Novetats

70 anys de l’Alliberament de Mauthausen

Roc Llop i Convalia (Miravet 1908- París 1998) va estar empresonat a Gusen, un camp annex al complex de Mauthausen entre 1940 i 1945.

Tal dia com avui, 5 de maig, la 11a Divisió Acuirassada de l’Exèrcit dels Estats Units d’Amèrica alliberava el camp de la Mort de Gusen.

Tres anys mes tard, després de sortir-ne en vida, Roc Llop i Convalia escrivia el següent poema:

Dempeus pels caiguts

A tots els caiguts per la llibertat, en el tercer aniversari de l’alliberament dels pobles, amb sentiment i recança.
Deixeu-me que avui canti damunt de vostres tombes,

el foc de la recança que encén tot el meu cor,

traient-vos del silenci d’oblidances profundes

—poeta de la vida— sobre el camp de la mort.

Germans no us demano la llengua ni la raça,

ni per quin Déu movíeu els llavis en resar,

només sé que avançàveu amb fermetat la passa,

lluitant per la gran causa, contra el mateix tirà.

No sé quina és la pàtria, que un va donar la vida,

ni quina mare plora del buit, dins de la llar;

sé el lloc de vostra tomba, l’indret de la ferida,

i la mà que va occir-vos amb el glavi covard.

Sé més, si és que s’oblida, pels vius en llurs febleses:

que sou far i senyera per a seguir lluitant,

que estan les cendres vostres del tot encara enceses,

com focs follets que flamen, tots els crims acusant.

Que el vent no les escampi i en faci perdre el rastre,

que el temps amb sa petjada oblida el més sagrat,

fer-ne una gran estiba, muntanya de desastre

i que amb els fèmurs digui: morts per la llibertat

Alceu-vos de les fosses, refeu l’anatomia,

—exèrcit sacrifici quedant-se ben plantat—

i un mar i rat les veus, guanyant la llunyania,

crideu l’ànsia que us corca de vostra veritat.

Que els quatre pols rebecs de l’àmbit del planeta,

enbravin l’alenada porucs de l’huracà.

Crideu-la alta i ferma —el crit fet baioneta—,

que esguinci les entranyes del pensament humà.

No és eixa pas la vida, pel que vam donar la nostra,

i fluixa la memòria per al sarment jurat,

ni el goig reconstructiu per a l’ofrena el mostra,

ni una gran llar agermana tota la humanitat.

Mireu la pau, com l’heu deixat sense ales,

eixalant sa embranzida per al vol.

Li heu negat fins el recer de cales

dins del mar en tempesta que no té fi ni pol.

 

Roc Llop i Convalia

 

70 anys després de l’alliberament dels camps de la mort, que això serveixi d’homenatge als que van sofrir i morir a mans dels nazis. I sobretot, que serveixi perquè no torni a passar.