MIRAVET AL LLARG DE LA HISTÒRIA

https://4.bp.blogspot.com/-AE4-npoXdZQ/U25Vw0AU83I/AAAAAAAAviU/8DCuvIgBUgs/s1600/MIRAVET(TARRAGONA)-ORILLAS+DEL+EBRO+b.jpg

L’origen d’aquest petit poble de la Ribera d’Ebre anomenat Miravet és íber. Les excavacions arqueològiques realitzades al Castell corroboren aquest origen íber, amb les restes d’un assentament prou destacat.

La profusió d’aquest tipus d’assentament, al llarg del riu, i la situació estratègica de Miravet, tant des del punt de vista defensiu com econòmic, avalen aquest supòsit. Durant l’Imperi Romà, tot i que no s’han trobat restes de construccions, es fa evident que continuaria sent un espai de control i domini del territori

Al 715 els sarraïns van conquerir Tortosa i, per tant, ocuparien l’estratègic turó de Miravet. Segurament la construcció d’un Castell no es portaria a terme fins al s.XI amb la creació del Regne Taifa de Tortosa quan s’iniciaria la fortificació de la frontera amb els comtes catalans.

Amb l’arribada dels almoràvits augmenta el control sobre la població musulmana de Miravet que ja formarien un nucli de població sota el control de la fortalesa. Possiblement seria l’època en què es construiria la mesquita i els espais comuns de la comunitat.

A partir d’aquest període el poble ja passaria a ocupar l’espai actual entre el riu i el castell, agafant la seva forma clàssica penjant sobre l’Ebre. També d’aquesta època en surgiria la denominació àrab que desenvoluparia en l’actual nom de Miravet.

Amb l’arribada dels templers el 1153 i l’edificació del gran castell actual el poble aniria guanyant importància, essent un punt estratègic al llarg de segles i vivint les nombroses batalles i guerres.

Malgrat la conquesta crsitiana la població continuà sent majoritariament musulmana mantenint les seves costums. La comunitat sarraïna es regia amb les seves pròpies lleis i costums d’origen islàmic, mantingudes des de la conquesta cristiana amb la supervisió dels senyors cristians.

La població sarraïna de Miravet estava per sobre del 90%, i es trobava agrupada i controlada a través de l’aljama i la universitat.

  • L’aljama era l’expressió del col·lectiu sarraí encarregada de defensar els seus drets i interessos, a través del seu cadí o alamí i els seus jurats, que seguien les lleis marcades per la tradició islàmica de la sunna.
  • La universitat era l’organisme que exercia l’organització política i era el conjunt de tots els habitants de qualsevol religió.

A Miravet les dues institucions es barrejaven molt, fet habitual en els espais on domina la comunitat sarraïna, i malgrat l’existència d’alguns cristians són els sarraïns els que controlen la universitat.

El cadí era el cap polític i religiós de la comunitat, que exercia un control i un compliment de les ordres divines; també se li atribuïa l’administració de la justícia, d’aquesta manera era acompanyat per un secretari i l’alfaquí, un jurista assessor del cadí, que assistia i elaborava dictàmens sobre els afers en litigi. Tot estava revestit d’un fort caràcter religiós pel qual havien de vetllar.

Entre 1509 i 1511 els sarraïns de Miravet foren convertits al cristianisme, després de les pressions rebudes des de l’àmbit reial i senyorial. El fet significà el final de l’organització municipal islàmica, una subordinació al sistema governamental establert en les ordenances de l’Orde de l’Hospital i una tributació igualitària a la dels cristians.

El sistema municipal es basaria en el batlle, que era la màxima autoritat local en els afers civils i criminals de la vila; el prior, que exercia les funcions espirituals de la població, i era l’encarregat de tots els temes religiosos dels habitants i de les relacions directes entre l’església de Miravet i l’Orde; l’escrivà o secretari, encarregat d’aixecar actes i donar fe dels acords dels diferents òrgans municipals; el nunci, que actuava com agutzil de la població; i els jurats, que eren oficials d’especial rellevància amb un camp d’actuació dins del govern de la població i l’administració de la justícia, i podien controlar pesos i mesures, juntament amb el batlle, i realitzar establiments, bans i ordenances
Malgrat la conversió, els nous cristians, dits moriscos, continuaren sent mal vistos pels vells cristians i acusats d’una falsa conversió, elements que es veieren agreujats amb el decret d’expulsió per Felip III el 1610.

Això feu que els moriscos d’Ascó, Benissanet i Miravet redactessin un memorial on demanaven no ser expulsats i argumentaven que eren bons cristians i complien amb tots els manaments de l’església catòlica.

Malgrat tot l’expulsió seguí endavant i en el cas de Miravet afectaria 79 cases d’un total de 110 llars. No tots els moriscos de la població foren expulsats, ja que molts fugirien, s’amagarien a les muntanyes, o trobaren refugi a Reus.

El mateix bisbe de Tortosa, D. Martín Melo de Ferreira, es queixà de la pèrdua d’ingressos a causa de l’expulsió, i permeté que alguns moriscos es quedessin al territori sota la seva protecció, defensant així els interessos del poder episcopal.

Gràcies a aquestes discrepàncies la repoblació seria ràpida. L’arribada de nous pobladors d’espais pròxims aniria acompanyada del manteniment i retorn de part de la població morisca; així entre 1610 i 1623 es creu que el nombre d’habitants ja s’hauria recuperat a l’entorn del 75%.

La carta de població de 1623 no representà un document per l’assentament o vinguda de nous pobladors, sinó que era una nova fórmula per fixar les condicions jurídiques del nous i antics veïns, i les condicions bàsiques de regulació de terres i habitatges

Un cop superat aquest període d’incertesa amb l’esclat de la Guerra dels Segadors (1640-1652) la població viurà els estralls d’una guerra de gran envergadura, on la posició privilegiada del castell cridarà l’atenció dels exèrcits. El 1643 les tropes castellanes varen assetjar la fortalesa en un famós setge que va ser superat i considerat un gran èxit pels revoltats catalans.

Resultat d'imatges de MIRAVET GRAVAT

(Gravat de Miravet de 1650)

 

Després d’un període de creixement l’esclat d’un nou conflicte, la Guerra de Successió (1700-1714) va portar de nou les dificultats i misèries dels enfrontaments a Miravet. Posteriorment al llarg del segle XVIII el poble s’aniria recuperant i creixent de forma continuada gracies a l’augment dels cultius i el comerç. La Guerra del Francès (1808-1814) tornava a mostrar la crueltat dels exèrcits i va portat les novetats democràtiques de la França revolucionària.

El segle XIX marcarà Miravet amb les Guerres Carlines (1833-1840/ 1846-1849/ 1872-1876), ja que l’Ebre català amb el Maestrat seran espais de gran confluència carlina. El poble i el castell viuran els estralls d’aquests enfrontaments, amb el pas del famós General Cabrera i fins que el 1875, quan el General Martínez Campos va bombardejar 24h el castell fins que els carlins es van rendir i ja no retornaren més a la fortalesa.

El creixement econòmic de finals del segle XIX i principis del XX van permetre que la navegació anés en augment, amb projectes faraònics que mai es realitzaren o que la ceràmica miravetana arribés a tota la Península gràcies al tren.Tot això es veuria paralitzat amb l’esclat de la Guerra Civil (1936-1939) i el pas de la Batalla de l’Ebre, que porta a molts habitants a perdre les seves cases, terres, familiars o marxar a l’exili. Les penúries de la postguerra van anar borrant la navegació tradicional i altres elements típics, però el retorn de la democràcia ve permetre una recuperació de la cultura, amb les obres del castell Miravet es convertí en un referent turístic a la zona gràcies a la seva situació bora l’Ebre i la màgia que encara conseva.

-EL POBLE DE L’ESTAUT

L’Estatut d’autonomia de Catalunya del 2006 se l’anomena també l’Estatut de Miravet perquè va ser aquí on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de tirar-lo endavant en una fase inicial.
Els representants de CIU i el tripartit: Saura, Carod, De Madre, Mas, Piqué i Pasqual Maragall es van reunir al Molí Vell, al poble antic de Miravet, a la vora del riu. No obstant, la fotografia i l’acte públic es va fer al Castell.

D'esquerra a dreta, Joan Saura (ICV); Josep Lluis Carod Rovira (ERC); Artur Mas (CiU); el president de la Generalitat, Pasqual Maragall; Manuela de Madre (PSC) i Josep Piqué (PP), a Miravet. / ELPAIS.COM JOSEP LLUIS SELLART

 

-EL CASTELL DE MIRAVET

L’origen del nom de Miravet no està ben determinat. No obstant, sembla ser que al segle XI els musulmans que estaven assentats a Miravet el denominaven al Castell i la població que aquest protegia Muràbit (ermità en català).

Així doncs es possible que els castell en el seu origen fos una casa o edificació dels ibers a les afores de la població miravetana.

Les primeres troballes arqueològiques que tenim constància daten del s. II aC. Aquestes són d’origen iber.
Al voltant del s.X Abd-al-Rahman III ordena reforçar la frontera de l’Ebre per tal de defensar-se dels continus atacs. És en aquesta època en què Muràbit queda fortificada.

Un cop fortificada i, conseqüentment segura, aquesta nova edificació va ser ocupada pels monjos almoràvits, monjos guerrers fanàtics de la religió mahometana.

Però aquests van ser atacats pel Compte Berenguer IV i els monjos templers. Aquests van vèncer i es van apropiar la nova fortalesa l’any 1153. Un cop en la seva possessió el van reformar adoptant així l’estructura que podem apreciar actualment.

L’any 1314 l’Orde del Temple fou dissolta pel papa i el béns templaris passaren a les mans dels monjos Hospitalaris.

Aquesta ordre va mantenir el títol de castell fins l’any 1835, any en què van ser obligats a abandonar el castell i venut en subhasta pública.

Al llarg d’aquests segles el castell havia patit l’abandó i la destrucció de les guerres modernes: Guerra dels Segadors (1640-1652), Guerra de Successió (1700-1714), Guerra del Francès (1808-1814) i posteriorment les Guerres Carlines (1833-76). AIxò feu que l’antiga fortalesa fos modificada, rebés ordres de demolició (del rei Carles III) i tingués grans destrosses (com el bombardeig de 24h pel general Martínez Campos).

L’últim conflicte que afectà el castell fou la Batalla de l’Ebre (1938) on fou ocupat i bombardejat.

Malgrat tot la magnitud de la seva obra va permetre que es conservés en unes condicions molt bones, fet que remarca la seva rellevància. Després de la desamortització (1835) fou una propietat privada que finalment als anys 90 passà a la Generalitat que s’encarregà de les obres de millora i s’encarrega de la gestió del monument que sempre està visitable.

Resultat d'imatges de castell miravet