L’origen del nom de Miravet no està ben determinat. No obstant, sembla ser que al segle XI els musulmans que estaven assentats a Miravet el denominaven al Castell i la població que aquest protegia Muràbit (ermità en català).

Així doncs es possible que els castell en el seu origen fos una casa o edificació dels ibers a les afores de la població miravetana.

Les primeres troballes arqueològiques que tenim constància daten del s. II aC. Aquestes són d’origen iber.
Al voltant del s.X Abd-al-Rahman III ordena reforçar la frontera de l’Ebre per tal de defensar-se dels continus atacs. És en aquesta època en què Muràbit queda fortificada.

Un cop fortificada i, conseqüentment segura, aquesta nova edificació va ser ocupada pels monjos almoràvits, monjos guerrers fanàtics de la religió mahometana.

Però aquests van ser atacats pel Compte Berenguer IV i els monjos templers. Aquests van vèncer i es van apropiar la nova fortalesa l’any 1153. Un cop en la seva possessió el van reformar adoptant així l’estructura que podem apreciar actualment.

L’any 1314 l’Orde del Temple fou dissolta pel papa i el béns templaris passaren a les mans dels monjos Hospitalaris.

Aquesta ordre va mantenir el títol de castell fins l’any 1835, any en què van ser obligats a abandonar el castell i venut en subhasta pública.

Al llarg d’aquests segles el castell havia patit l’abandó i la destrucció de les guerres modernes: Guerra dels Segadors (1640-1652), Guerra de Successió (1700-1714), Guerra del Francès (1808-1814) i posteriorment les Guerres Carlines (1833-76). AIxò feu que l’antiga fortalesa fos modificada, rebés ordres de demolició (del rei Carles III) i tingués grans destrosses (com el bombardeig de 24h pel general Martínez Campos).

L’últim conflicte que afectà el castell fou la Batalla de l’Ebre (1938) on fou ocupat i bombardejat.

Malgrat tot la magnitud de la seva obra va permetre que es conservés en unes condicions molt bones, fet que remarca la seva rellevància. Després de la desamortització (1835) fou una propietat privada que finalment als anys 90 passà a la Generalitat que s’encarregà de les obres de millora i s’encarrega de la gestió del monument que sempre està visitable.