L’origen d’aquest petit poble de la Ribera d’Ebre anomenat Miravet és íber. Les excavacions arqueològiques realitzades al Castell corroboren aquest origen íber, amb les restes d’un assentament prou destacat.
La profusió d’aquest tipus d’assentament, al llarg del riu, i la situació estratègica de Miravet, tant des del punt de vista defensiu com econòmic, avalen aquest supòsit. Durant l’Imperi Romà, tot i que no s’han trobat restes de construccions, es fa evident que continuaria sent un espai de control i domini del territori
Al 715 els sarraïns van conquerir Tortosa i, per tant, ocuparien l’estratègic turó de Miravet. Segurament la construcció d’un Castell no es portaria a terme fins al s.XI amb la creació del Regne Taifa de Tortosa quan s’iniciaria la fortificació de la frontera amb els comtes catalans.
Amb l’arribada dels almoràvits augmenta el control sobre la població musulmana de Miravet que ja formarien un nucli de població sota el control de la fortalesa. Possiblement seria l’època en què es construiria la mesquita i els espais comuns de la comunitat.

A partir d’aquest període el poble ja passaria a ocupar l’espai actual entre el riu i el castell, agafant la seva forma clàssica penjant sobre l’Ebre. També d’aquesta època en surgiria la denominació àrab que desenvoluparia en l’actual nom de Miravet.

Amb l’arribada dels templers el 1153 i l’edificació del gran castell actual el poble aniria guanyant importància, essent un punt estratègic al llarg de segles i vivint les nombroses batalles i guerres.

El poble continuaria creixent als peus del castell resseguint el turó, sobretot als segle XVIII i XIX, expandint-se cap a zones més planes on encara avui hi viu la major part dels habitants, sobretot després de la destrucció provocada durant la Batalla de l’Ebre.

Miravet continua mantenint la màgia i la mística d’aquells orígens musulmans i templers, amb l’essència de l’Ebre que marca tots aquells llocs per on passa.