Història
Roc Llop poeta de Miravet a Mauthausen
Roc Llop i Convalia (Miravet, 31 de desembre de 1908 – París, 15 d’agost de 1997) va ser un mestre, poeta, anarquista i militant de la CNT. Fou empresonat després dels Fets del sis d’octubre de 1934 i, exiliat, el 1939 fou deportat cinc anys al camp nazi de Gusen-Mauthausen. A França fou redactor de la revista Terra Lliure.
Roc Llop va estudiar Magisteri a Tarragona i va exercir a Vallfogona de Riucorb. Durant la Guerra civil espanyola va exercir, també, d’inspector de primer ensenyament. Va ser autor d’assaigs i articles sobre la renovació del sistema educatiu de la República.
A principis de 1939, la seva militància el va portar a l’exili, a la Catalunya del Nord, on després d’una estada als inhumans camps de refugiats va ser enrolat per l’exèrcit francès, ja en guerra amb l’Alemanya de Hitler, en una companyia de treballadors estrangers que va ser enviada a treballar en una fàbrica de Morhange i, després, a fortificar la famosa i inútil Línia Maginot. Ell i els companys del seu grup van caure en mans de la Gestapo al cor dels Vosges i van ser enviats a Gusen, el camp annex al de Mauthausen, on va romandre fins al seu alliberament el 1945. Llop, un home baix i prim, «físicament molt poca cosa», com recordarà anys després Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis, hi va sobreviure, malgrat haver estat dues o tres vegades a la barraca dels invàlids per ser gasejat. Va viure quatre anys en aquell infern, des del 1941 fins al 5 de maig del 1945, quan l’exèrcit nord-americà el va alliberar.
Un cop alliberat de Gusen, Llop es trasllada a París on s’implica en la fundació de la Federació Espanyola de Deportats i Internats polítics. Dirigeix el butlletí informatiu de la federació, Hispania. Continua la seua militància a la CNT a l’exili i és responsable de la biblioteca i la secretaria d’organització i finances. A partir dels anys 1950 promou l’edició de Terra Lliure, un butlletí dels catalans llibertaris. Durant aquests anys reprèn la seua tasca literària. Edita Poemes de llum i tenebra, amb el qual va obtenir la Flor Natural als Jocs Florals de l’exili de París de 1965. Nou anys després, amb un recull de contes sobre els camps d’extermini, Contes negres de les vores del Danubi, guanya un accèssit al Víctor Català dels Jocs Florals d’Amsterdam. Poc després publica en francès Mission ratée de l’home sur terre. El 1986 publica Tríptic de l’amor i proses.
Alliberament de Mauthausen, 5 de maig de 1945
L’any 2008, en commemoració del centenari del naixement del poeta miravetà, Roc Llop i Convalia, l’Ajuntament de Miravet va organitzar una sèrie d’actes per tal de recordar i reivindicar la figura de l’escriptor, encara molt desconegut, però amb una important vàlua literària. L’objectiu del consistori era finalitzar el 2008 havent aconseguit que la societat conegués qui va ser Roc Llop i quina és la seva obra. A més, aquell mateix estiu es va publicar Roc Llop i Convalia, l’exili d’un poeta miravetà, obra guanyadora del XIII Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila, que tracta de l’obra i de la vida de l’escriptor.
Poema de Roc Llop dedicat a la Costa de Riago de Miravet.
Roc Llop torna esporàdicament i discreta (tant que a hores d’ara és impossible trobar una fotografia del poeta) a Miravet a partir dels anys setanta, on passa prou desapercebut. Els seus familiars parlen de tant en tant que ha vingut «el parent de França» a passar uns dies. El 1991, poc abans de morir, l’Ajuntament de Tarragona el convida a participar en unes conferències sobre l’exili. Ell no pot acudir-hi per motius de salut, però dóna a l’Arxiu Històric de Tarragona el seu fons personal, que van consultar Josep M. Sáez i Emigdi Subirats i Sebastià per escriure l’assaig, que es va publicar el 2008, com un dels actes programats per recordar la vida i l’obra de Roc Llop i Convalia, poeta i supervivent de l’horror.
| « | …ressec el llavi de dèria,mil febres cremant-li el front.
Una fita: Catalunya i la llibertat del món ! |
» |
| — Roc Llop i Convalia | ||
