El Riu Ebre és un dels grans protagonistes de Miravet, un gran gir fa que el riu entri de cara cap al poble creant un magnífic espectacle entre els meandres i els penya-segats. La vora de l’Ebre ens recorda temps passats en que grans llaguts navegaven transportant tota classe de mercaderies i les dones omplien els seus càntirs d’aigua o rentaven la roba. Avui dia els diferents espais i edificacions ens permeten conèixer el poble  i la petjada dels nostres avantpassats.

El pas de barca

El pas de barca és un llo privilegiat per coneixer el riu Ebre, un últim vestigi del passat lligat a la navegació i la funcionalitat, que permet creuar el riu on no hi ha ponts. Creuant l’Ebre sobre el pas de barca ens permet observar Miravet i el bosc de ribera d’una forma única i diferent.

L’embarcador

L’embarcador és una Embarcador_Miravet (3)construcció, situada a la vora del riu, des d’on surten i arriben embarcacions. Aquest és el punt des del qual podem gaudir de l’impressionant efecte de les roques precipitades sobre el riu i del castell al capdamunt del cingle, controlant el territori i protegint-lo davant les possibles amenaces de les tropes invasores. És l’espai perfecte per gaudir de la fotografia típica de Miravet amb l’Ebre, el poble i el castell.

La Drassana

La Drassana es coneix també amb el nom de molí salat. En aquesta construcció es descarregaven mercaderies procedents del comerç a lentorn del riu com, per exemple, la sal, d’aquí ve el seu nom.

L’espai mantingué sempre un caràcter popular ja que al seu entorn les dones hi anaven a rentar la roba

Respecte la edificació existeixen dues hipòtesis en quant al seu origen: àrab o templer.

El Molinot

S’anomena així perquè allí hi havia un molí d’oli i de vernís, tot i que va ser també durant molt de temps un hostal on s’allotjaven els llaguters donat que el riu ha estat, fins al segle passat, un dels principals mitjans de comunicació.

Portal_Motxo_MiravetPortal_Motxo_Miravet

 El Portal del Motxo

Endinsant-nos pel conjunt històric de Miravet, entrant pel Portal del Motxo, ens traslladem a l’època medieval amb l’entramat de carrers estrets i sinuosos tal com un laberint. Molts d’ells encara conserven trams de carrers coberts per cases, construccions típiques de l’època que serveixen per aprofitar el poc espai.

Les Riuades

A la vora del riu podem trobar les plaques de les riuades del 1907 i 1787, dues de les crescudes de l’Ebre més grans. La irregularitat del riu al llarg de les estacions feia que en els mesos més plujosos es desbordés i inundés els camps i algunes cases, però en casos excepcionals ha arribat a nivells desorbitats com les riuades esmentades. Les plaques del 1907 les podeu trobar sobre el Bar Amadeu, a la casa davant de la Drassana, al lateral de l’Ajuntament o en cases del Carrer Major i la del 1787 sobre el Portal del Moxo.

Sanaqueta

Aquesta petita plaça, davant de l’església vella, és un magnific mirador sobre el riu Ebre. Des d’allí podem observar el gir del riu, els camps de cultiu i els meandres. És un punt d’observació privilegiat sobre el meandre del tamarigar, un espai protegit d’interès natura.

Des de la Sanaqueta podem accedir a l’església vella, un espai dedicat a exposicions i actes culturals després de ser abandonat.

Resultat d'imatges de sanaqueta

Costa de Riago

La Costa de Riago és una antiga via d’accés al poble que encara conserva trams de l’empedrat original. Era l’espai que comunicava amb l’antic pas de barca ubicat en aquesta zona i l’antic molí medieval (només visitables des de l’interior del riu amb barca o piragua). En una paret i trobem el poema que Roc LLop (il·lustre poeta i escriptor miravetà que visqué l’horror dels caps d’extermini nazi) va dedicar a aquest espai, que ell recordava de la infantesa. Des de la Costa de Riago es pot seguir el GR99 un sender de llarg recorregut que transcorre per tot l’Ebre.

Poblat de Blores

Al final del Cap de la Vila (poble vell) si seguim per la muntanya, en lloc de baixar per la Costa de Riago, trobem les restes de l’antic poblat de Blores, una zona habitada des de l’Edat Mitja i que durant el setge contra els templers de 1307-1308 fou atacat des del castell per evitar que s’hi amaguessin tropes enemigues. Unes escasses restes ens recorden com aquell espai sota el castell fou habitat durant segles. Des d’allí podem prosseguir fina al castell o resseguir algún dels senders de la Cameta Coixa que recorren les muntanyes miravetanes.

Tamarigar i bosc de Ribera

Al seu pas per Miravet el curs del riu fa un capritxós doble gir de 90º deixant un meandre amb una superfície de 6,7 ha. Aquest meandre s’anomena el Meandre del Tamarigar. El seu nom ve donat per l’abundant presència d’arbres i arbustos dels quals destaca el tamariu (tamrix). Aquest meandre conforma un ecosistema fluvial, ple de canyissars, jonqueres, arbres i arbustos varis. Actualment està protegit i té un alt interès botànic i ornitològic. De fet aquest espai natural s’està convertint en un dels atractius més interessants de la comarca, juntament amb l’espai natural de Sebes (a Flix), per la gran quantitat d’aus i ocells que alberga, ja no només les espècies autòctones del bosc de ribera i l’entorn fluvial, sinó també rapinyaires de muntanya com les àligues i aus marines com les gavines.

MAPA TURÍSTIC MIRAVET

Imatges

Contacte i ubicació