LA BATALLA DE L’EBRE

INTRODUCCIÓ

La Batalla de l’Ebre fou l’episodi bèl•lic més cruent de la Guerra Civil espanyola. Es desenvolupà a les Terres de l’Ebre des del 25 de juliol al 16 de novembre de 1938; cap altre front durà tant. No decidí la guerra, com sovint s’ha afirmat, però degradà fortament les forces republicanes.

La destrucció fou immensa i les represàlies doblaren les de qualsevol altre indret. La guerra ho arrasà tot, infraestructures, vivendes, cultius, deixant milers d’explosius que convertí la terra en un escorxador, a més provocà l’emigració de molta part població.

La guerra castigà especialment la població civil, per això mentre durava la Batalla de l’Ebre l’aviació provocà una destrucció inimaginable sobre Catalunya i l’escenari de la batalla.

Miravet en fou un exemple, l’aviació destruí part del poble, com encara es pot apreciar a les cases caigudes de la part vella; l’església fou saquejada i un obús travessà la cúpula sense arribar a esclatar. A més molta gent marxà fugint de la lluita i de la repressió posterior. Mai cap guerra havia fet tant mal a la població.

La Batalla de l’Ebre fou ideada pel cap d’Estat Major republicà, Vicente Rojo, d’acord amb el president Juan Negrín, obeint causes d’ordre intern i extern.

Entre les causes internes destacaren: aturar l’ofensiva franquista sobre València; optimitzar els recursos de Catalunya gràcies a l’obertura de la frontera francesa; i reforçar la República i el seu govern.

Les causes exteriors eren aconseguir el suport de la Societat de Nacions, i que les democràcies europees ajudessin a la República eliminant el pacte de “No Intervenció”, que volia evitar la intromissió de potències estrangeres a la Guerra Civil espanyola. D’ajuda internacional la República només va rebre armament de l’URSS i les Brigades internacionals, 40000 voluntaris d’unes 50 nacionalitats diferents que venien a lluitar pels ideals republicans i de llibertat contra el feixisme, per pròpia iniciativa i sense el suport dels seus governs. La República esperava que davant la pressió expansionista de Hitler les democràcies europees iniciarien un nou conflicte que podria salvar la República, però aquestes esperances es van acabar el 29 de setembre (1938) a Munic on es va permetre a Hitler l’anexió dels Sudets (Txecoslovàquia).

Malgrat tot la Batalla de l’Ebre es va iniciar com un nou intent per salvar la República de la potència feixista liderada per Franco que s’havia sublevat el 18 de juliol del 1936 i que havia iniciat una Guerra Civil per acabar amb les llibertats republicanes que no agradaven als sectors conservadors.

LA BATALLA DE L’EBRE

VICTÒRIA I DERROTA

L’atac principal s’inicià a les 0’15 hores del 25 de juliol de 1938. El V Cos d’Èxèrcit, dirigit per Enrique Líster, passà el riu per Miravet i Benifallet. La primera força en creuar va ser el batalló especial de la 11a Divisió. Estava constituït per nedadors i gent marinera que s’havien estat entrenat. Un cop consolidat el cap de pont, van col•locar les passarel•les, que permeteren passar a la resta de la Divisió que, en ser descoberta, va ser atacada pel foc artiller de la 50a Divisió franquista. Aquesta però en veure’s desbordada es refugià al castell de Miravet, on resistí fins les 14 hores. Des d’aquí avançaren en dues direccions, una cap al Pinell i les serralades de Pàndols i Cavalls, i l’altra en direcció a Benissanet i Móra d’Ebre.

Les tropes del XV Cos d’exèrcit passaren el riu per Flix i Riba-roja. A la tarda, després d’haver ocupat Corbera d’Ebre, arribaren davant de Gandesa on enllaçaren amb les tropes de Líster; però no l’aconseguiren ocupar.

Els comandaments franquistes foren totalment sorpresos en l’atac central, i l’atac fou un èxit. Però l’aviació franquista entrà immediatament en acció. Segons càlculs es creu que els franquistes arribaren a llençar, al llarg de la batalla, més de 60.000 bombes. El 25 de juliol els franquistes, que controlaven els pantans, començaren a fer riuades artificials. A més els nacionals aconseguiren mobilitzar tropes cap al nou front; Franco decidí dirigir personalment la contraofensiva sobre l’Ebre des del Coll del Moro (Gandesa).

A partir del 3 d’Agost s’estabilitzà la línia de front i els republicans començaren a preparar-se per defensar el territori conquerit. En els següents mesos s’iniciarien les 6 contraofensives dels franquistes, l’exèrcit republicà només podria resistir davant d’una batalla de desgast on estaven en inferioritat d’armament, de preparació i d’unitats.

Després d’un cruent estiu de batalla amb altes temperatures, rodejats de morts i destrucció, Negrín encara espera la intervenció europea, per això el 21 de setembre comunica la retirada de les Brigades Internacionals, esperant que els soldats de Hitler i Mussolini també es retiressin. Amb el pacte de Munic la República es veu (indirectament) condemnada, ja que s’allunya la possibilitat d’un conflicte europeu a través del problema espanyol. Franco no perd l’ajuda feixista, tot i que Mussolini retira 10.000 soldats. El 28 d’octubre es retiren les Brigades internacionals i la República perd nombroses unitats.

Al llarg del mes de novembre la pèrdua de posicions republicanes a la zona de l’Ebre van anar creixent, fins que el 16 de novembre les restes de l’exèrcit republicà creuaren l’Ebre en retirada, s’havia perdut una altra batalla, però aquesta donava l’accés a Catalunya i pràcticament al fi de la República.